Taps de rosca i suro


Taps de suroA Albet i Noya, des de fa uns anys, fem servir dos tipus de tancaments per a les nostres ampolles: Taps de suro, i taps de rosca d’alumini.

En els darrers anys haviem detectat cada cop amb mes frecuència taps de suro que malmetien el nostre vi. Aquesta contaminació, transmesa per una molecula anomenada TCA (Tricloroanisol) prové de combinacións d'un fong que contamina el suro, així com d'alguns insecticides que contenen cloro o derivats. Segons el grau de contaminació un vi pot mostrar-se una mica apagat, fins a absolutament imbebible amb aromes a cartró mullat.

Sabem que només una petita part dels problemes que es donen en el consumidor ens arriben en forma de queixa, ja que massa gent encara s'ho guarda i assumeix el cost de la merma, o en casos d’afectació lleu, el beu pero decideix no repetir.

Davant d'aquest fet, varem començar a fer proves amb diferents tipus de taps, per establir d'entrada quin era el comportament del vi amb els diferents taps que eren al mercat (diferents tipus de suro i d’aglomerat de suro, de plastic sintètic de diferents composicions, de silicona, de vidre i de rosca d'alumini de quatre tipus diferents).

Els resultats de dos anys d’assaig de la qualitat i evolució del vi amb els diferents taps demostrava que per vins de criança o que passaran en ampolla més de dos anys, els taps de suro ofereixen una millor evolució de les aromes dels vins negres no oxidatius, (procedents de varietats reductives com l’ull de llebre, el merlot, el sirah, el cabernet sauvignon, etc...) mentre que per la resta de vins, es a dir els blancs, els rosats, i els negres de consum jove o de varietats oxidatives, (garnatxa negra, pinot noir, etc...) els que oferien una conservació dels aromes afruitats i frescos i prevenien més l'oxidació del vi, eren els de tap de rosca, i de vidre. A més permetien l’ús de menors quantitats de SO2 en l’elaboració.

Vistos els resultats, vàrem començar a implantar l’ús del tap de rosca que avui dia fem servir en la majoria dels nostres vins blancs, els rosats, i algun negre de consum jove.

Els vins ecològics poden portar un tancament que no sigui suro?


Tap de roscaMentres feiem proves amb diferents tipus de tancaments, juntament amb l’empresa que distribueix els nostres vins a Suissa i Alemanya (un dels més grans distrubuidors de vins ecològics del mon) varem decidir encomanar a CARBOTECH, una empresa suïssa especialitzada en controls i certificació de vins ecològics, un estudi comparatiu dels costos ecològics (emissions de CO2) de tota la cadena de producció dels diferents tipus de taps, des de la producció de la materia primera dels mateixos, fins el consumidor final.

Tenint en compte només el seu procés de producció, els taps de suro natural son els que tenen una carrega mes baixa de CO2, pero sempre i quan es doni un nivell del 0% de contaminació per TCA.

Pero a partir d’un nivell de incidències per detecció de gust de suro (TCA) per part del consumidor de només 1%º (u per mil), el tap de rosca o de vidre s’ha de considerar més ecològic. El nivell d’incidències sol triplicar aquesta xifra i diversos estudis apunten que el nivell d’afectació real és força més alt. Per tant, aquesta merma s’ha de comptabilitzar en l’evaluació dels taps de suro, ja que en detectar-se una ampolla afectat per TCA, s’ha de sumar les emissions de CO2 derivades no només del tap, sino del vi, (amb tot el procés d'elaboració i conreu que porta al darrere) el vidre de l'ampolla amb transport a desti inclòs, l'etiqueta, la capsula que recobreix el tap, la caixa del vi, etc...

Per tant, tenint en compte els costos ambientals afegits de les ampolles afectades per TCA, considerem que mentre no es pogui eliminar del tot aquest percentatge de vins afectats, l’ús del tap de rosca també és més ecològic i sostenible.